Lo Regne de Valencia

Entre les modestes ferramentes i altres petits artificis elaborats per l'home de l'antiguitat esta la fona, ideada per poder propulsar una pedra en més potència i així aconseguir arribar més llunt a més d'impactar en més força contra el blanc. El material que s'utilisava per a la seua fabricació era de diversos típos: de vegades uns grapats trenats de fibra vegetal, de lli, d'espart o fins i tot de crineres d'animal; en atres ocasions es podia utilisar els intestins o els nervis entrellaçats d'algun animal. Pareix ser que este invent va nàixer durant el paleolític, quan l'home aprengué a entrellaçar i teixir. Al principi, la fona potser va servir d'arma defensiva, fins que l'home se'n adonà que també podria ser una excelent ferramenta de caça. La manera d´utilisar la fona pareix no haver variat desde la seua invenció fins als nostres dies. El projectil es coloca en un xicotet receptàcul (normalment en forma de bossa situada en el seu centre longitudinal) després s'ajunten els dos extrems de la corda agafant-los en la mà dreta; agafant la bossa en el projectil en la mà esquerra i mantenint-la a l'altura dels ulls la fona s'estén apuntant cap al blanc per a així poder centrar la seua direcció; a continuació, la mà dreta imprimeix al projectil un ràpid moviment de rotació per sobre del cap (normalment es donen tres voltes) i es deixa anar un dels dos extrems de la fona per a així deixar escapar el projectil, el qual ix impulsat per la força centrífuga.

La fona a tingut un paper molt rellevant en la història de les Illes Balears. Seria impensable adentrarse-se en la memòria de les Illes Balears sense fer referència als foners balears ja que el vocable Balear significa literalment Mestre de Llançament. Per a justificar i explicar esta afirmació seria necessari adentrar-mos un poquet en el temps. Existeix constància de que les tribus que vivien en els límits d'Egipte així com les tribus asiàtiques ja coneixien la fona des d'un temps immemorial. Els pobles semítics, fenicis i israelians, la usaren en especial habilitat. A propòsit dels israelites, és de sobres coneguda la gesta de David vencent en una fona el gegant Goliat. Els historiadors no es posen d'acord sobre l'origen dels primers habitants de l'arxipèlag balear. Alguns asseguren que veniren des d'Orient, atres diuen que d'Occident. És cert que les costes d'Occident estan en menor distància, però també hem de tenir en conte que la travessia desde Cerdenya a Menorca no és tan considerable com perquè no poguera ser realisada per naus primitives ja que estes fins i tot van poder fer recorreguts molt més llargs. Ademés, els moviments migratoris de la prehistòria van ser, normalment, de l'est cap a l'oest. De fet, els restos més primitius trobats a Mallorca poden datar-se sobre l'any 4500 a.C. en l'època de l'eneolític, període de transició entre el neolític i l'edat de bronze, que és quan apareixen els primers objectes de coure. Per tant sobre esta època se pot situar l'arribada dels primers pobladors de les illes. En aixó pareix molt probable que si estos pobladors vingueren d'Orient ja conegueren l'ús de la fona. Reprenent el fil sobre l'origen del nom de les Illes Balears, alguns autors diuen que deu el seu nom als romans, però si mos fixem en el que diu Plini, l'historiador grec, i atres autors clàssics, ja es podia definir el vocable Balears com "illa dels foners" molt abans de l'arribada dels romans. Tant Diodor com Serbi, entre atres antics historiadors, feien derivar la paraula "balear" del verb grec ballein que significa: llançar. L'etimologia pareixiria, d'una altra part, evident, en vore l'habilitat específica dels habitants de l'arxipèlag. Pèro és curiós destacar que quan els grecs i posteriorment els romans arribaren a les illes els seus habitants ja se denominaven a si mateixos Balears, és a dir, foners. Els grecs van denominar Gimnesias a les illes de Mallorca i Menorca, a l'illa d'Eivissa la van denominar Pitiusa i a Formentera la van denominar Ofiusa. Mentre que aquestes últimes accepcions signifiquen "Illa dels Pins" i "Illa de les Serps", tenim que Gimnesias venia a significar "Illes dels foners" ja que a Grècia els Gimnetas eren els soldats d'infanteria, a les tropes dels quals pertanyien també els foners. Hesíquis d'Alexandria (s.VI) al seu Diccionari, fa esta definició textual del terme Gimneta:

Però segons els més recents estudis sobre el seu significat, podem concloure que l'apelatiu de Balear no ve del grec, si no més be de l'antic púnic. A l'antiga llengua dels fenicis el verb llançar era yaroh, i el substantiu ba ' lé venia a ser "mestres de", unint abdós conceptes tindríem la paraula: ba ' lé yaroh que en plural significava "els mestres de llançament" i el seu pronunciament era un fonema molt paregut a "balear". En ser la presència fenícia a les illes anterior a la presència grega se pot entendre perquè en arribar estos últims a l'arxipèlag els seus habitants ja se deient a si mateixos Balear, per lo que pareix quedar clar que l'actual nom de les Illes Balears significa "les illes dels mestres de llançament", és a dir: "les illes dels foners".

La gran habilitat dels foners de les illes va ser àmpliament elogiada i admirada pels grans historiadors, tant grecs com romans. El seu gran valor en el combat i la seua espectacular perícia els feren famosos a lo llarg de tot el mediterrani. Van participar en la guerra greco-púnica com a mercenaris a favor dels fenicis siguent decisiva la seua actuació en la guerra de Sicilia contra l'imperi grec. Una volta finalisat el contenciós greco-púnic sobre terra sicilià, començá la rivalitat entre Cartago i Roma. Les relacions entre abdós imperis eren cordials fins que Roma es va convertir en una potència naval i comercial estenent la seua influència més enllà de la península itàlica. No tardá res de temps Roma a entrar en contacte en els dominis cartaginesos de Sicilia, en les conseqüents friccions de tipo econòmic i polític entre abdues. El que va desembocar en la primera guerra púnica en aigües del mar Tirrè. Els foners de les Balears combateren com a mercenaris en les dos primeres guerres púniques, però no a la tercera. Al costat d'Amílcar Barca, a les ordres del seu gendre Asdrúbal i també ho feren posteriorment en la gran gesta del seu fill Anníbal, espentant al gran exèrcit romà fora de la península hispànica fins a aconseguir acorralar-los en el més profund del seu propi imperi.

El paper que jugaven els foners en el camp de lluita era el d'iniciar la batalla junt en els arquers. En seus potents llançaments era capaços de destrossar escuts i armadures, llançat projectils a una major distància que les flexes dels arquers i aconseguint, ademés, una major punteria en els seus impactes. Els projectils utilisats eren de diverses característiques, desde pedres de fins a mig quilo (de vegades fins i tot llançaven dues d'aquestes pedres) fins a petites bales fetes de metall en forma ovoide en el centre de les quals solien anar diferents oracions gravades. Estos gravats podien fer elogis al general que dirigia la seua tropa o bé podien portar insults en contra dels seus contrincants o fer algun tipus de referència a qualsevol dels seus déus. Mai no consentiren els foners cobrar en diners ni amb objectes de valor. El cobro per les seues prestacions sempre foren en "espècies", canviaren el seu valor i mestrage per coses que a les illes no abundaven i se valorava molt, com l'oli, el vi i sobretot per dones, a les quals pareix que tenien una especial devoció. Narren els historiadors que, quan els pirates en alguna de les seues ràzies, aconseguien fer reens, els habitants consentien a fer el canvi de tres homes per cada dona raptada. Durant més de dos-cents anys els balears contribuiren a les victòries dels cartaginesos. En la derrota de Zama es va tancar un gloriós capítol de la gesta dels foners balears. Ells no intervingueren en la tercera guerra púnica (151-146 a.C) vivint ausents de qualsevol campanya bèlica fins i tot que l'arribada a Mallorca del cònsol romà Quint Cecili Metelus, el qual va conquerir les Balears el 123 a.C. Per poder recalar a les illes els romans tingueren que "inventar" el primer barco cuirassat de la història forrant de cuero els seus navilis, ja que els foners enfonsaven els seus barcos disparant a la mateixa línia de flotació de la nau. Quint Cecili Metelus tardá dos anys en aconseguir dominar les illes. Fundá en els dos extrems de Mallorca les dos ciutats, Palma i Pollentia, fent d'esta ultima la capital. Els balears de l'època romana ja no eren els rudes habitants que segles arrere habitaven poblats talaiòtics. Tal va ser la seua integració en la civilisació romana que, segons l'historiador Estrabó, els illencs van inventar la toga pretexta, una peça destinada a ser el vestit de gala els habitants de Roma i símbol de la seua ciutadania. Els romans, coneixedors del passat marcial dels balears, van continuar solicitant els seus servicis per a la seua pròpia infanteria lleugera. Es podria destacar el fet que Juli César en la guerra de les Gal.lies va portar, entre les seues tropes, foners balears. Esta guerra sigué de les ultimes gestes que dels foners balears se descriuen en la història. La gesta dels foners balears convertits en gimnetas havia sigut documentada durant més de quatre-cents anys. Possiblement es va allargar encara durant un quant de temps. Pero les illes Balears canviaren i noves ocupacions i funcions van solicitaren als Balears, que van anar arraconant la fona, convertida en instrument de jocs d'habilitat o en ferramenta dels pastors, a les mans dels quals ha arribat fins als nostres dies. Actualment, s´estan fent esforços per no perdre la tradició marcial dels foners balears, i cada volta creix més el numero de practicants de la fona dins les illes i a la península.