Lo Regne de Valencia

El gonellisme és com anomena el mallorquinisme al corrent que defen la identitat balear terriblement amenaçada pel catalanisme. Els gonelles defenen la permanència de les Balears dins d'Espanya i s'enfronten a qualsevol intent anexioniste per part de Catalunya.
El seu pensament és paregut al blaverisme valencià pero en molta menys organsació i soport social explícit.

ELS ORIGENS
El primer precendent és el balearisme impulsat pel polític lliberal Lluis Alemany com a pensament contrari al catalanisme durant la Restauraciò. Fins i tot intentà aconseguir una mancomunitat balear (1916).

El terme gonella començà a usar-se després de la polèmica que tingué lloc a les pàgines del "Diario de Mallorca" a l'estiu de 1972. La discussió a través de les cartes al director començà per un article firmat com a Pep Gonella (protagonista d'una cançó infantil mallorquina) on acusava als escritors mallorquins d'usar un mallorquí acatalanisat. Un dels principals promotors d'aquesta catalanisació era Fancesc de Borja Moll, que contestà la carta inicianse una discussió en la participació d'atres persones durant més de tres mesos.

El resultat fou la publicació del llibre "La polèmica d'En Pep Gonella" (1972) per part de Borja Moll.

Dençà, s'ha anomenat gonelles als defensors de la Llengua Balear, en totes les seues diversitats com l'Eivissenc, el Mallorquí (en les seues variants com el Solleric i el Pollencí) i el Menorquí, o que posen en dubte la unitat en el catalá, exactament de la mateixa forma que els catalans no consideren que ells mateixos parlen un dialecte de l'occitá.

La seua reivindicació se centra en que els poders polítics i entitats culturals de les Illes Balears donen estudis al balear i als seus dialèctes per sobre del català. Ja que l'actitud dels catalanistes que han arribat a les altes esferes de la política i la cultura a Ses Illes, contradiu tant l'Estatut d'Autonomía de Balears.

Els principals exponents d'aquest corrent són el periodista Lluis Cerdó Fernández i el partit polític Clau de Mallorca.

El fonament del gonellisme es refusar l'estudi del català com a pròpia de les Illes Balears i defensar el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc com a llengues que son per elles mateixes i formen la Llengua Balear.

Els principals arguments són la denuncia de la farsa del repoblament català després de la conquesta del Regne de Mallorca (1229), l'acceptació de la teoria del llemosí, la reivindicació del Regne Privatíu de Mallorca y la no accetptació de l'ortografia i gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Els principals defensors d'aquest pensament són Jaume Martorell i la desapareguda ssociació Centro Cultural Mallorquín i la publicació "sa Fuya", Miquel Garau Rosselló i Joan Vanrell Nadal representants de l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, el partit polític Unió d'es Pobble Baléà, l'entit cultural Círculo Balear o el periodista Antoni Alemany Dezcallar.