LLENGUES PENINSULARS AL SEGLE XII
A continuació reproduim un texte, escrit en català primer i en occità baix d'este. El texte ha eixit d'una publicaciò electrònica en el que se defen la singularitat del català respecte de l'occità. No vos fa recordar un discurs que mosatros coneguem molt bé?CATALÀ
"El català i l’occità són dues llengües neollatines bessones que divergeixen sobretot pels sons i les diftongacions. Entre catalans i occitans, hi ha diferències, mes també se troben una enorme quantitat de semblances com se'n troba en cap altre poble. L'afinitat cultural i lingüística de la nació catalana i occitana no té cap altre paral·lel semblant en el món".
OCCITÀ
"L’occitan e lo catalan son doas lengas neolatinas bessonas que divergísson subretot pels sons i las diftongacions. Entre occitans e catalans, i a diferéncias, mas tanben se tròba una enorme quantitat de semblanças coma non se'n tròban en pas cap altre pòble. L'afinitat culturala e lingüistica de la nacions occitana e catalana non ten pas cap altre parallèl semblant al mond".
CATALÀ
"Juguesca
La juguesca d’aquesta pàgina és de permetre als catalans com als occitans de retrobar-se, allunyats tants de segles per la mala sort de la Història.
Als catalans els ajudarà a descobrir un món fascinant, una cultura i una llengua que en altre temps foren les més prestigioses d’Europa.
Als occitans els ajudarà a accedir a una llengua bessona bastant normalitzada i expandida, amb un fort pes sociocultural.
Per això cal tot primer franquejar els petits obstacles lingüístics, cosa a la qual ens dedicarem al llarg d’aquestes pàgines, comparant tots dos idiomes.
Veurem com passar de l’una a l’altra llengua, observant les diferències i semblances, sien d’estructura, de vocabulari o gràfiques. En acabat podrem llegir i compendre textos estàndard, tenir converses o escriure textos simples.
La llengua d'aquesta pàgina, dita occità estàndard, o occitan larg com l’anomena el lingüista Patrick Sauzet, és basada en el llenguadocià, el dialecte més central de l’àrea occitanoromànica ; aquest dialecte és bastant conservador i les seues formes s’assemblen doncs força a les de la llengua dels Trobadors. El seu caràcter geograficament central li confereix característiques compartides amb tots els altres dialectes. És el que fa l'interès, com a llengua normativa, del llenguadocià porgat dels seus llenguadocianismes".
OCCITÀ
"Tòca
La tòca d’aquesta pagina es de permetre als catalans coma als occitans de se retrobar, aluenhats que son per tants de sègles per lo malastre de l’istòria.
Als occitans los ajudarà a accedir a una lenga bessona pro normalisada e espandida, ambe un fort pes sociocultural.
Als catalans los ajudarà a descobrir un mond fascinant, una cultura e una lenga que un còp èra foguèron las mai prestigiosas d’Euròpa.
Per aquò cal tot primièr eliminar los pichòts obstacles lingüistics, çò que farem dins aquelas paginas, en comparant las doas lengas.
Veirèm cossí passar d'una lenga a l'autra, en observant las diferéncias e semblanças, d’estructura, de vocabulari o graficas. Puèi poirem legir e compréner de tèxtes estandards, aver de discussions o escriure de textes simples.
La lenga d'aquesta pagina, sonada occitan estandard, o occitan larg (coma l’anomena lo lingüista Patrick Sauzet), es basada sul lengadocian, lo dialècte mai central de l’airal occitanoromanic; aqueste dialècte es pro conservatiu e las siás fòrmas semblan doncas fòrça a las de la lenga dels Trobadors. Lo sieu caractèr geograficament central li conferís de caracteristicas partejdas ambe totes los autres dialèctes. Es çò que fa l'interés, coma lenga normativa, del lengadocian porgat de sos lengadocianismes".
Pareix que el catalans tenen sobre ells un vei molt molest per a poder continuar lliurement difonent les seues idees imperialistes...
Se nota que volen porterse be en ells no siga cosa que als occitans se lis ocorrega la idea de difondre per totes bandes el Paisos Occitans, arribant fins a València i passant per Balears...
No me pareix mala idea si he de ser franc...
Ja, ja, ja. Si es verdad. Parece que tienen un poco de miedo a que los occitanos tengan la misma idea que ellos.
DEFINICIÓN TÉCNICA del NEOCATALANÍ (vs LENGUA VALENCIANA):
1º El neocatalaní del siglo XX es “lengua política de Cataluña” desde 1906 cuando el ingeniero Pompeu Fabra (analfabeto en Lingüística ), por orden del fascista/nazionalista Prat dela Riba tomó (del mosaico de dialectos PROVENZALES que se usaban en Catalauña) al “infame e infecto dialecte barceloní” como “standard lingüístico” para inventarse la NEOlengua que ustedes usan y , como dice Unamuno (Catedrático de Lingüística d ela Universidad de Salamanca ) , “Fabra, que era una mal aprendiz de lingüista, fabricó una lengua bastarda llenándola de galicismos, arcaísmos y neologismos “ ..
2º El catalaní NO es LENGUA HISTORICA porque CARECE de SIGLO de ORO LITERARIO como lo tiene la LENGUA VALENCIANA que, además está categorizada como LENGUA.
El ilustre gramático español Ramón Menédez Pidal, en su Gramática Histórica (Madrid ,1977) de la cual hemos bebido la mayoría de filòlogos del siglo XX, siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua:
1.sus etimologias genuinas
2. su trayectoria de acuerdo en los principios y leyes de evolución de la GRAMATICA HISTORICA.
3. la autoridad indiscutible de unos Clásicos que lo han desarollado y consagrado a lo largo de un SIGLO Y MEDIO de ORO LITERARIO (s. XV y XVI) .
Respecto a nuestra histórica LENGUA VALENCIANA , hay algunos hechos indiscutibles que deben de ser rotundamente afirmados y recordados :
1. Es un hecho incuestionable que nuestra histórica Lengua Valenciana ha existido siempre como lengua romance con testimonios escritos desde el sigloX.
2. Es un hecho incuestionable que nuestra histórica Lengua Valenciana fue la primera lengua neo-latina que tuvo un Siglo de Oro Literario ( siglos XV y parte del XVI) durante el cual escritores famosos como Joanot Martorell , Jordi de San Jordi, Jaume March, Ausias March, Jaime Roig, Roiç de Corella , Sor Isabel de Villena y cientos más …, afirman claramente en sus obras : “Estoy escribiendo en mi lengua materna valenciana”.
3. Es un hecho incuestionable que nuestra histórica Lengua Valenciana alcanzó su cumbre más alta y su plena independencia en los campos léxico, fonético, morfosintáctico y semántico durante su Siglo de Oro Valenciano, XV y XVI
4. Es un hecho incuestionable que nuestra histórica Lengua Valenciana fue una lengua completamente estructurada con excelentes ediciones de gramáticas valencianas (Andreae Sempere .Alcoy ,1546 ) y diccionarios (“Liber Elegantiarum”.Valencia 1472) desde entonces y hasta ahora.
5. Es un hecho incuestionable que nuestra histórica Lengua Valenciana tuvo la primera Biblia traducida del latin a una lengua neo-latina en 1482 por el valenciano Fray Bonifaci Ferrer ( actualmente en propiedad de the Hispanic Society of New York).
6. Es un hecho incuestionable que nuestra histórica Lengua Valenciana tuvo el primer Kempis traducido del latin a una lengua neo-latina, en 1482, por el valenciano Miquel Pereç .
-
POR EL CONTRARIO , es un hecho incuestionable que el dialecto barceloní ,ahora llamado neo-catalán : (continua en II)
http://www.teresafreedom.com
No se si da más risa el mapa inventado o la subnormalidad del artículo de la teresainvenciones.com.
Es que ya el mapa se las trae, con invención de lenguas como el galaico o que el castellano surgío por unión de ese idioma supuesto galaico y el vasco. Parece que la única referencia en el norte peninsular al norte de la península es el navarro-aragonés.
Resulta que el valenciano es calcado al catalán pero todo y con eso os inventaís su otro origen con influencias del árabe, hebreo, etc.. y por supuesto anterior a cualquier texto catalán y que en realidad era occitano.
Y eso que no hubo repoblación de Cataluña hacia Valencia:
Es curioso q los antropónimos,sufijos,.etc q se hallan ahora en el PV sean los mismos q hay en Cataluña.Recomiendo el libro d Joan Veny-Els parlars catalans y tranquilos que el autor no es catalán.
També podeu mirar aquesta pàgina envers
d la repoblació d València: http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/espetnic.html
Valenciano, ¿lengua diferente del catalan?:
¿qué entiende la RAE por catalán, valenciano,mallorquín, en sus
concepciones lingüísticas?:
catalán: 3. m.Lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua Corona de Aragón.
valenciano: 5. m.Variedad del catalán, que se usa en gran
parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.
mallorquín:3. m.Variedad de la lengua catalana que se
habla en la isla de Mallorca.
Clar, per això són dues llengües diferents. Resulta grotesco a la par que descojonante como por ejemplo publicacioines en catalán y supuestamente en valenciano son exactamente iguales.No ya en el léxico sino en las construcciones gramaticales:sintaxis, morfologia.Por ejemplo en el BOE. ¿realmente os creeis los que decis que el valenciano es una lengua diferente del catalán o es que vivis en otro mundo paralelo,en el Matrix Taronger, es a dir, a Citrix?.
Per aixó s'emprà a València el verb eixir, eixida, etc..paraula del català nordoccidental i que ja no s'usa a Lleida però que encara hi és ben viva a València.Per això mateix es donen els premis de la música(SGAE) a la millor cançó en catalan/valenciano.Per això mateix quan els actors/actrius/presentadors/esportistes valencians surten a TV3 parlen una altra llengua:Nuria Roca, Llum Barrera(la qual per cert va dir a Password(Cuatro) que parlava catalá pequè era dels PP.CC.),Carolina Ferré, Àngel Alonso(ex-jugador del R.Zaragoza,F.C.Barcelona, i nascut a Benicarló),Guillermo Amor(ex-jugador del F.C.Barcelona, de Benidorm), Xavi Torres(Barça i Málaga C.F.-de Xàvia),Robert Fernández(ex futbolista
del Valencia C.F.i Barça).. Per això mateix Obrint Pas i Samaruc (entre d'altres grups valencians) canten en una altra llengua.Per això matiex,Raimon(Xàtiva) és el simbol de la nova cançó catalana i parla en català inclós quan és a Xàtiva(veure concet Raimon Xàtiva 2010).Un altre, Ovidi Montllor-Alcoi.Per això mateix el director de cine català, Ventura Pons va fer una pel.licula en
valencià(en apitxat per més informació) i amb actors catalans i
valencians, La Vida Abismal.Per això mateix els anuncis de Bancaja en valencià s'emetren sense traduir a Catalunya, just just perquè és una altra llengua.Per això existeix al PV, la Acció Cultural del País Valencià que defensa la llengua catalana i els nazis genocides culturals del PP valencià i altres tanquen els repetidors de TV3 al PV.Per això mateix l'ACPV obre els casals Jaume I per tot els PPCC. Per això teniu els sufixos dels topònims acabats com en Catalunya i per això teniu els gentilicis -à(del llatí anus=relatiu, pertenyent, que adoptaven els familiars d'un senyor) el mateix que a Catalunya i tot perquè no va haver repoblació des de el nord cap al sud......
Dir que el valencià n'és una llengua diferent és dir bajanades
pseudocientífiques.Wiki:Desde finales del siglo XIX comienzan a
consolidarse entre pequeños sectores de Valencia teorías sin soporte académico que reivindican un carácter autónomo para el valenciano,afirmando que tuvo su origen en el vernáculo hablado por los mozárabes que habitaban la actual Comunidad Valenciana.Dicho debate se considera zanjado desde un punto de vista lingüístico.El valenciano cuenta actualmente con una entidad oficial encargada de procurar la normalización de la lengua, la Academia Valenciana de la Lengua(AVL), creada por la Generalidad Valenciana en 1998 que parten de las Normas de Castellón suscritas en 1932, también adoptadas por el Instituto de Estudios Catalanes.Ambas instituciones reconocen mutuamente la unidad
lingüística. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institución normativa oficial del valenciano, acordó por unanimidad un dictamen vinculante el 9 de febrero de 2005 concluyendo que "la lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista de la filología es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña y de las Islas Baleares y el Principado de Andorra.Las diferentes hablas de todos
estos territorios constituyen una lengua".Al dictamen de la AVL se le suma una sentencia en 1997 del Tribunal Constitucional en el que avalaba la denominación de catalán incluida en los estatutos de la Universidad de Valencia y la antes citada sentencia del Tribunal Supremo en 2006 en la que obliga a la Generalidad Valenciana a la convalidación de los certificados administrativos de conocimiento del idioma autóctono aprobados por los gobiernos catalán y balear(1), consolidando jurídicamentela unidad de la lengua común.No obstante, el mismo Dictamen antes citado reconoce la especificidad del valenciano dentro del sistema lingüístico
compartido y compromete a la AVL a preservar y potenciar sus
características propias. Esto se traduce en la falta de un estándar
lingüístico común a Valencia y Cataluña y explica la existencia, en
ocasiones, de versiones en "valenciano" y en "catalán" de un mismo texto o producto audiovisual(2).Por otra parte, el valenciano,
dialectológicamente hablando, no puede considerarse un dialecto
encuadrado dentro de las fronteras de la Comunidad Valenciana. El hecho de que los dialectos de la lengua catalana formen un continuum dialectal hace que muchas de las características que marcan el valenciano se encuentren en las tierras del Ebro catalanas y aragonesas (de habla catalana), incluso llegando a las comarcas del Baix Camp y al Bajo Cinca(comarca entre las províncias de Huesca y Zaragoza), pudiendo incluir las hablas de esta zona dentro del valenciano.En el siglo XV(segle d'Or de les Lletres Valencianes) el valenciano era la denominación usual de la lengua en el Reino de Valencia, y la denominación de romance había caído en desuso.Catalán-valenciano-balear esta triple denominación es la que usa Ethnologue, cuya clasificación de
lenguas sigue la Wikipedia.
(1) Sentencia que se incumple sistematicamente. No como en Cataluña donde los certificados de valenciano se convalidan.
(2) Resulta grotesco como las versiones en catalán y valenciano de documentos, certificados,BOEs,...son igualitas igualitas y sin cambiar ni una letra.
Dir que el valencià n'és una llengua diferent és dir bajanades
pseudocientífiques.Wiki:Desde finales del siglo XIX comienzan a
consolidarse entre pequeños sectores de Valencia teorías sin soporte académico que reivindican un carácter autónomo para el valenciano,afirmando que tuvo su origen en el vernáculo hablado por los mozárabes que habitaban la actual Comunidad Valenciana.Dicho debate se considera zanjado desde un punto de vista lingüístico.El valenciano cuenta actualmente con una entidad oficial encargada de procurar la normalización de la lengua, la Academia Valenciana de la Lengua(AVL), creada por la Generalidad Valenciana en 1998 que parten de las Normas de Castellón suscritas en 1932, también adoptadas por el Instituto de Estudios Catalanes.Ambas instituciones reconocen mutuamente la unidad
lingüística. La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institución normativa oficial del valenciano, acordó por unanimidad un dictamen vinculante el 9 de febrero de 2005 concluyendo que "la lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista de la filología es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña y de las Islas Baleares y el Principado de Andorra.Las diferentes hablas de todos
estos territorios constituyen una lengua".Al dictamen de la AVL se le suma una sentencia en 1997 del Tribunal Constitucional en el que avalaba la denominación de catalán incluida en los estatutos de la Universidad de Valencia y la antes citada sentencia del Tribunal Supremo en 2006 en la que obliga a la Generalidad Valenciana a la convalidación de los certificados administrativos de conocimiento del idioma autóctono aprobados por los gobiernos catalán y balear(1), consolidando jurídicamentela unidad de la lengua común.No obstante, el mismo Dictamen antes citado reconoce la especificidad del valenciano dentro del sistema lingüístico
compartido y compromete a la AVL a preservar y potenciar sus
características propias. Esto se traduce en la falta de un estándar
lingüístico común a Valencia y Cataluña y explica la existencia, en
ocasiones, de versiones en "valenciano" y en "catalán" de un mismo texto o producto audiovisual(2).Por otra parte, el valenciano,
dialectológicamente hablando, no puede considerarse un dialecto
encuadrado dentro de las fronteras de la Comunidad Valenciana. El hecho de que los dialectos de la lengua catalana formen un continuum dialectal hace que muchas de las características que marcan el valenciano se encuentren en las tierras del Ebro catalanas y aragonesas (de habla catalana), incluso llegando a las comarcas del Baix Camp y al Bajo Cinca(comarca entre las províncias de Huesca y Zaragoza), pudiendo incluir las hablas de esta zona dentro del valenciano.En el siglo XV(segle d'Or de les Lletres Valencianes) el valenciano era la denominación usual de la lengua en el Reino de Valencia, y la denominación de romance había caído en desuso.Catalán-valenciano-balear esta triple denominación es la que usa Ethnologue, cuya clasificación de
lenguas sigue la Wikipedia.
El blaverisme ha creat la seva pròpia
Internacional amb la creació de l'explícita plataforma No Hablamos
Catalán. Formen part d'aquesta entitat associacions de la Franja de
Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya. Esperem que ben aviat s'hi afegeixin associacions d'Andorra, l'Alguer i la Catalunya Nord, ja que d'aquesta manera els seus socis podran enorgullir-se de tenir representació arreu de l'àmbit lingüístic del català, altrament ditPaïsosCatalans.
Òbviament, les entitats que en formen part no utilitzen cap de les vint o trenta llengües diferents al
català que asseguren parlar sinó que tiren pel dret i s'expressen en castellà. Curiosament, dominar tantes llengües no els permet
comunicar-se ni tan sols entre els membres de la mateixa associació i
han de recórrer a això que en diuen lengua común per poder-se entendre.
Al capdavall, l'única intenció d'aquests tipus d'associacions és
intentar dividir la llengua catalana en tantes variants com parlants,
amb la paradoxa que polititzen el castellà en convertir-lo en amalgama
de l'anticatalanisme.Imaginin per un moment que entitats defensores de
la singularitat del castúo(bajo y medio extremeño), el panocho, el cubà
i l'argentí, molt respectables totes elles, muntessin la plataforma "No
hablamos castellano". Imaginin la reacció dels partits polítics i les
institucions espanyoles. Per a afartar-se de riure, oi?
Mira els valencians com parlen en català i volen TV3:
http://www.youtube.com/watch?v=QTcYD2p9YCs&feature=fvw
tractament del valancià a un foro seriòs:
http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=3314
Mira un valencià com es sent:
http://www.youtube.com/user/RAshKaeye
(tret d'un altre vidio del Youtube)
RAshKa***
"Estalviat els comentaris en aquest video, veig al teu perfil que ets un
imperialista espanyol dels pitjors.
Visc a València i em senc ben orgullós de ser català. Li done tot el meu
suport als companys Asturians que lluiten per la seua independència.
Ala, crema't de ràbia! xD
Els pobles i? les nacions oprimides reclamen la seua llibertat! VISCA LA
TERRA!"
Mira que dice el Supremo sobre el catalán y el valenciano:
El Suprem equipara amb una nova sentencia el català y el valencià
El tribunal reconeix que amb la titulació de Filologia Catalana els
coneixements de 'valencià' queden acreditats per opositar.
El tribunal Suprem ha condemnat la conselleria d’Educació valenciana per
excloure la titulació de Filologia Catalana com a prova suficient per
acreditar coneixements de valencià als opositors a places docents. Amb
aquesta, ja són 19 les sentències –3 del Tribunal Suprem i 16 del
Tribunal Superior de Justícia valencià– que reconeixen la validesa de la
titulació i, per tant, l’equivalència de les denominacions de català i
valencià per a la llengua pròpia del País Valencià i, per tant, "fan
fracassar els intents secessionistes de la conselleria", segons afirma
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en un comunicat enviat als mitjans.
Així, l'associació ACPV es felicita per la nova decisió judicial a favor
de la llengua i reclama al govern valencià que acati la llei i reconegui
la denominació de català, alhora que denuncia que el conseller
d'Educació "es nega sistemàticament a acatar les sentències, com si
aquesta no obligués a tots els ciutadans en general i als responsables
públics en particular".
ACPV ha anunciat que està estudiant la possibilitat de denunciar el
conseller per prevaricació i incompliment sistemàtic i reiterat de la legalitat.
Mira como catalogan al valenciano en la Etnologue:
http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES
Languages of Spain
Catalan-Valencian-Balear
A language of Spain
ISO 639-3: cat
Population 11,200,000 in Spain (2006). Population total all countries: 11,530,160.
Region Northeast, around Barcelona; Catalonia, Valencia provinces, Balearic Islands; Carche region, Murcia Province. Menorquin is Menorca. Pallarese, in Pallars. Ribagorçan from Aran Valley to south of Tamarit, and from Noguera Ribagorçana to border with Aragonese. Also in Algeria, Andorra, Argentina, Belgium, Brazil, Chile, Colombia, Cuba, Dominican Republic, France, Germany, Italy, Mexico, Switzerland, United States, Uruguay, Venezuela.
Language map Portugal and Spain
Alternate names Bacavès, Català, Catalán, Catalonian
Dialects Catalan-Rousillonese (Northern Catalán), Valencian (Valenciano, Valencià), Balearic (Balear, Insular Catalan, Mallorqui, Menorqui, Eivissenc), Central Catalan, Algherese, Northwestern Catalan (Pallarese, Ribagorçan, Lleidatà, Aiguavivan). Standardized variety is literary composite of several dialects and written form is most similar to Barcelona speech. Pallarese and Ribogorçan dialects less similar to standard Catalan. Benasquese and Aiguavivan people live in isolated valleys and have distinct phonology from their neighbors. Tortosin may be more similar to Valencian. Central Catalan has 90% to 95% inherent intelligibility for speakers of Valencian (1989 R. Hall, Jr.). Lexical similarity: 87% with Italian, 85% with Portuguese and Spanish, 76% with Ladin [lld], 75% with Sardinian [src], 73% with Romanian [ron].
Classification Indo-European, Italic, Romance, Italo-Western, Western, Gallo-Iberian, Ibero-Romance, East Iberian
Language use Official regional language. 5,000,000 L2 or L3 speakers in Spain (1994 La Generalitat de Catalunya). All domains. All ages. Also use Spanish, French, Italian, Sard [src] or Occitan [oci].
Language development Literacy rate in L1: 60%. Literacy rate in L2: 96%. High literacy in Catalan (60%) is recent. Pallarese and Ribogorçan speakers have less education, less contact with standard, and live in high valleys of the Pyrenees. Some Valencian desire separate literature. Radio programs. TV. Dictionary. Grammar. Bible: 1478–1993.
Writing system Latin script.
Comments Christian, secular.
Mira como catalogan al valenciano en la Etnologue:
http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES
Languages of Spain
Catalan-Valencian-Balear
A language of Spain
ISO 639-3: cat
Population 11,200,000 in Spain (2006). Population total all countries: 11,530,160.
Region Northeast, around Barcelona; Catalonia, Valencia provinces, Balearic Islands; Carche region, Murcia Province. Menorquin is Menorca. Pallarese, in Pallars. Ribagorçan from Aran Valley to south of Tamarit, and from Noguera Ribagorçana to border with Aragonese. Also in Algeria, Andorra, Argentina, Belgium, Brazil, Chile, Colombia, Cuba, Dominican Republic, France, Germany, Italy, Mexico, Switzerland, United States, Uruguay, Venezuela.
Language map Portugal and Spain
Alternate names Bacavès, Català, Catalán, Catalonian
Dialects Catalan-Rousillonese (Northern Catalán), Valencian (Valenciano, Valencià), Balearic (Balear, Insular Catalan, Mallorqui, Menorqui, Eivissenc), Central Catalan, Algherese, Northwestern Catalan (Pallarese, Ribagorçan, Lleidatà, Aiguavivan). Standardized variety is literary composite of several dialects and written form is most similar to Barcelona speech. Pallarese and Ribogorçan dialects less similar to standard Catalan. Benasquese and Aiguavivan people live in isolated valleys and have distinct phonology from their neighbors. Tortosin may be more similar to Valencian. Central Catalan has 90% to 95% inherent intelligibility for speakers of Valencian (1989 R. Hall, Jr.). Lexical similarity: 87% with Italian, 85% with Portuguese and Spanish, 76% with Ladin [lld], 75% with Sardinian [src], 73% with Romanian [ron].
Classification Indo-European, Italic, Romance, Italo-Western, Western, Gallo-Iberian, Ibero-Romance, East Iberian
Language use Official regional language. 5,000,000 L2 or L3 speakers in Spain (1994 La Generalitat de Catalunya). All domains. All ages. Also use Spanish, French, Italian, Sard [src] or Occitan [oci].
Also spoken in:
Andorra
Language name Catalan-Valencian-Balear
Population 31,000 in Andorra (1990).
Alternate names Bacavès, Català, Catalán
Language use Official language.
Language development Literacy rate in L1: 75%–100%. Literacy rate in L2: 75%–100%.
Comments Christian.
France
Language name Catalan-Valencian-Balear
Population 100,000 in France (1996).
Region Catalonia.
Language map Andorra and France
Language use All ages.
Comments Population given above may not all be L1 speakers.
Italy
Language name Catalan-Valencian-Balear
Population 20,000 in Italy (1996).
Region Alghero, Sardinia north west coast.
Dialects Algherese.
Language use Also use Italian or Logudorese Sardinian [src].
Malgrat això, en totes les convocatòries d'oposicions, el govern valencià del PP ha persistit a ignorar la legalitat i ha evitat esmentar Filologia Catalana. Acció Cultural assegura que el govern valencià "ara, continua fent el mateix, però en previsió de més sentències contràries i de la reacció dels tribunals davant la seua rebel·lia a complir la llei, afegeix el circumloqui “sense perjuí del que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994”.
Mira el estudio hecho en Mercator sobre el secesionismo lingüístico valenciano:
http://www.ciemen.cat/mercator/pdf/wp18-def-cat.pdf
Lleida pobló la Valencia de la Reconquista con su habla y sus apellidos.
Ya sabes que muchos valencianos, fustigados desde sus instituciones, sea con el color del PSOE o con el del PP, se han creido en la necesidad de combatir y negar la historia común con Cataluña para afirmar su propia personalidad. Es una larga y desgraciada guerra que cuenta aún con demasiados incendiarios y en la que se han gestado patrañas infantiles y errores de gigante en ambos bandos.Desde el mes de octubre del 2010 existe un acuerdo entre la Diputació de Lleida y Acció Cultural del País Valenciá, que es algo parecido a la Resistencia de la razón histórica en el país de la histeria oficial anticatalana. Eliseu Climent, presidente de Acció Cultural del País Valencià, para demostrar de golpe el ascendente de Lleida en la fundación de la Valencia cristiana, entregó a los representantes de la Diputació de Lleida el tomo con los apellidos de los 40.000 primeros pobladores de la ciudad. La mayoría procedían de Lleida, que tiene además la Seu Vella imitada el centro histórico de Valencia así como sus habitantes tienen imitada el habla ponentina de Lérida. Luego Climent preparó un golpe de efecto: llamó a subir al escenario a los presentes que tuvieran apellidos con la toponímia de Lleida, y media sala se alzó para exhibir su pasado con orgullo.
sou uns gilipolles y uns putes subnormals tots aquets que vos ficau emb sos valencians y altres pobbles anticatalanistes, y axí com voltros no mos respectau jo tampoc heu faré emb voltros. Es catala es una invenció que no te ni dos sigles perque no ha estat mai una llengo sino que a n'axò qu'avui en dia li diven català estandard és sene cap dubta es català que xèrren més bé a sa banda de Barcelona i mai representa ets altres xerràs ni de dins cataluña, ara tu immaginêt lo que mos representa aquesta llengo a nes pobbles no catalans, que a més resulta que tenen ses seues gramàtiques fetes de domés tres sigles antes que existís cap gramatica catalana. Y lo que es més ridicul es que sa paraula que han triat per dir a sa seua cultura y llengo (català),que es com li deien ets occitans a n'es que vivien a sa franja hispànica (occ. castelans)per voler dir que eren gent que vivien dins castells (cast.castellanos).Jo en vere crec que s'occità, es provençal, s'aranês, s'alguerenc, es lleidatà, es valencià, es languedoc, es rossellonês, es gironí, s'andorrà, es baleàr etc... son llengos bassones provenguents de una mateixa llengo mare, però trop que tant sa normalisació que han triat com es nom que li han donat no son els més acertats ni mos repressenta a tots es que feim ús de colcuna de ses modalidats d'aquesta matexa llengo, sense mencionar es rollete politic "dals paisus catalans"... Mirau, Valencia sempre ha estat un reyne al igual qu'es de Mallorca que va ser molt extens y poca gent heu saben, emperò cataluña es unterritori format per comtats, marquesats que rendien vassallatge a un señor qu'era es rei d'aragó, que veus axò fou un reyne. Axí que històricament xerrant no comprenc es rollete paisus. Crec que s'huria de provar amb un'altre fòrmula, axò que ha ara no funciona, mos separa en vers de unir-mos, aqui queda aquesta reflexió. esper que aquets capcuadrats heu entenguin una micona més...
siga
Hola, sóc de Girona. Aquí tothom fa servir el demostratiu 'atre' per comptes de 'altre' que és exactament el mateix castellanisme que empren els blaveros com a valencianisme mossàrab.
Si no fem servir el verb 'eixir' és perquè presenta homofonia amb 'així'; tot i això és un verb present en llengua principatina, s'usen per exemple expressions com 'l'aigua sobreix del got'. La resta de diferències català-valencià són bàsicament lèxiques. Tot i això no em costa admetre que el català pugui estar lleugerament occitanitzat degut a les grans onades immigratòries d'occitans el segles XVI i XVII. Tanmateix el valencià també resta farcit d'occitanismes i Ausiàs March heretà la llengua de Ramón Llull, i bé que el valencià no és dialecte del mallorquí.
El català parlat a Lleida i sud de Tarragona se sembla més al de València, que no al de Barcelona o Girona.
En canvi, el català de Barcelona i Girona se sembla més als de les Balears que no al de Lleida o sud de Tarragona.
La divisió dialectal català oriental/català occidental no coincideix amb fronteres polítiques del sXX sino a regions fonétiques de la llengua comú que s'ha palat durant segles.
Després de llegir els comentaris em dona molta llàstima veure que la majoría de persones no tenen ni idea de la hístoria de la península Iberica. Aquet mapa el trobo encertat per una època àntiga quan Catalunya no existia com a nació sino quan formava part del Imperi Carolingi, al sud es parlava el mossàrab és ben cert ja que aquelles terres varen ser de domini dels moros durant segles.La majoría de soldats que varen baixar d'europa per lluitar contre els infidels (creuades religioses ) no varen regresar als seus païssos d'origen.La llengua d'Oc té ressemblançes amb el Català perquè al segle X eren la mateixa llengua .Els comtes que varen independitzarse del imperi (veure llegenda els 9 barons de la fama ) aquí es on neix el Català no com el coneguem avui en dia sino en una versió més occitana. Totes llengues tenen influencies nosaltres del àrab i el Castellà i ells del francés i altres dialectes referents als diferents territoris d'antics señors feudals. com el bearnés, el Gascón (aquitania), provençal,etc...Tot es resumeix en guerres, conquestes de territorris en nom de deú , veure l'aniquilació dels Càtars i la perdua dels castells de Queribus de Montségur que eren del regne d'aragó en l'epoca. molts catars varen refugiarse a catalunya.
En quant al país valencià va ser repoblat majoritariament per Aragonessos i Catalans quan varen expulsar als Moriscos tot ique feien pactes amb alguns moros que lluitaven en el bàndol de Jaume I com el famós rei Moro De Cortes de Arenós i Argelita a la provincia de castelló de la plana expulsat del regne de Valencia es refugia a la serra d'Espadàn i alià amb el Rei Jaume I.. La meva opinió es que els reis eren uns mal parits no feien més que lluitar fer pactes i matar molts pobres inocents. Potser aquets que reneguen del català porten dins seu un avantpassat occità o català..quina pena !
Potser hauriem de veure que és el que ens uneix i no el que ens separa.
Ara bé es cert que en el passat les gents que varen venir a fer fora els moros de l'actual Catalunya venien d'occitania i d'altres contrades d'europa*
Personalment vaitg visitar el castell de Montségur i vaitg llegir els ròtuls que hi han en francés , Occità i englés i l'occità el vaitx llegir com si llegís la meva llengua sense problemes, ara bé segurament si escoltés un bon homé d'allà potser no l'entendria del tot bé, ja que la pronuncia difereix i han passat molts segles d'imposició del Francés i nodiguem el que va fer el franquisme aquí a catalunya.. Repressió de la llengua,etc.
Tot iaixó catalunya s'ha forjat gràcies a la gent i a la seva determinació.
Aprofito per fer un esment en el que penso que Valencià i Català són una mateixa llengua, apa !! salut germans !
Otro tema a debate que se ha obviado es si Cataluña debe entrar en la francofonía o no. Menos Mas que lo ha sacado Artur Mas. Bueno, la verdad es que Catalunya Nord (el Rosellón, Conflent, Vallespir, la Alta Cerdaña, etc. ) llevan en la francofonía desde el 1659, fecha del Tratado de los Pirineos, y el resultado es que el catalán ha casi desparecido hasta el extremo que TV3 se ve obligado a utilizar el francés para entrevistar a los habitantes de Perpinyà. Allí no hay comunidades autónomas con gobiernos y parlamentos propios ni inmersión lingüística en occitano, catalán, bretón, vasco, alsaciano o corso. De eso ya se encarga París.
Mas debe descender de los afrancesados que defendían a Pepe Botella (que tomaba café avec lait en la plaza Mayor con una tal Ana) mientras el resto de los catalanes luchaban por la independencia de España. ¿Y si el objetivo de Mas es la inmersión lingüística en el francés y la independencia del Principado de Cataluña es sólo un paso intermedio para su incorporación al departamento de los Pirineos Orientales? Es más fácil pasar del catalán (dialecto del occitano, forma del limusin) al francés que desde el español. ¡Qué malévolo Artur Menos!
Tants d'anys de PP al País Valencià han fet molt de mal,
Saludos!
CATETUS MAXIMUS I
Per als "CATETUS" que tiren bromera per la boca.
L'adoctrinament és tal que Espanya vos furta tot.
Que la llengua valenciana és vostra i encara que l'occità no és catala,y l'occità de lleida no és catala l'el de valència és un dialecte per que es occita...
Dialecte que sent mes antic que el català ha de ser un dialecte. Sempre des del punt de vista dels del dret a decidir, no dubten en cridar feixista en quant no els ve en cara. Encara que ells cremen banderes, i es creuen que qui no parla catala és anar en contra d'ells.
El mediterrani ha segut enriquit en multiples llengües i cultures. Pero per a estos tòfols que són porritos adoctrinats en llibres subvencionats, tot lo que no siga catala és mentira i si queda demostrat que és veritat per que és impossible la seua destrucció (com la manipulació dels furs, del tiren lo blanch, destruccció de l'archiu de salamanca, falsificacció de el “Liber Elegantiarum”)llavors afirmaren que era catala encara que catalunya en l´epoca no existira.
Estos que tant insulten es creuen que el restant del món és "Catetu" i té igual ni els dona que pensar que els maxims representants del món diguen que catalunya és un territori que no té autodeterminació.Sera per la seua història? a no és que el món va en contra de ells i això que varen inventar ells el món.
Són tan "catetus" que no es donen conte que per eixemple en la RAE definia valencià com l'idioma parlat i escrit en l'antic regne de valència fins que per favors politics i pressions catalanistes va ser modificat.
En infinitat de documents del sigle XIX menciona"tenim molt que deprendre de la llengua valenciana".
Dels favors de felipe Gonzalez en el pacte de la igualtat de la llengua i la immersió llinguistica no faria falta parlar pero estos "catetus" sempre en el seu món. Ni que pujol obligara al rei a que firmara com a bandera de catalunya la de Aragó.
Tant criticar al PP i Aznar és el que pacte l'AVL (majestic) en 14 membres d'Estudis catalans creada a colp de talonarí.
ara que han gastat mes de 20 mil millons de les antigues pessetes i han pactat en PSOE i PP la unitat de la llengua, la immersió llingüística. I se'ls esta acabant la chancha vorem si no es queden com a zombis sense saber de que pare i mare són.
L´unica rao que un dialecte a furtat, exfoliat i suplantat la cultura i tradicions de valència, balears i Aragó no és que estos regnes anaren analfabets (com si lo eren els 300 soldats que suposadament varen ensenyar parlar a trenta mil persones) és que des d'un comtat es cree el món en set dies segons ells clar. Ans que aplegaren els romans que ya els varen ensenyar Catala i per supost encara que fora Terraco la mes important...
Té igual el comtat ténia Rei si interessa o era Republica si no interessa, ténia bandera en una creu roja si no interessa o agarrem la de Aragó si interessa mes, si se vol inventem una bandera i agarrem el blau dels "BLAVERUS" la bandera dels quals és de Pere II el cerimonios...
Donara igual per que sempre òbriga algu mongol retardat que dira Pais valència per a ficar-ho dins d'un comtat sense història. I contrariament de defendre les seues costums Suplantaran, destruiran , pactaran la manipulació per a construir un pais. Uns tipejos que varen tirar per ser mala gent de Francia.
A estos "Catetus" no els cau la cara de vergoña que en Francia els diguen NO i punt a les seues invencions. Ni en Cerdeña les digueren "NO" que tenen que estar tocant els collons sense parar al restant.
CATETUS MAXIMUS II
Analfabets MAXIMUS:
-Lo que diguen els filosofs..
Si, Si estos filosofs que fan filosofia i teories de la Humanidad..ull solament són valits a partir del sigle XX això si, si diuen que la primera llengua romançada era el catala si no són uns borrachos.
-Lo que diguen les universitats: des de 1980 a 1990 es varen manar a colp de talonari mes de 700 professors subvencionats per a donar cobertura a la farsa.
-Lo que diga l'AVL organisme Politic que te uns 10 anys i que monta Zaplana a petició de Puyol gràcies al pacte en Aznar(Majestic) i que el PSOE lo va inclore en el estatut.
em pose a nivell insulte per que estic fart de gentola que vota tres voltes en carnet fals i que gràcies a un sistema que els favorix en les generals, han votat a uns amos, que els han tire creure a través d'una llengua del sigle XX que tenien dret a ser país.
Encara que para això maten persones, destruïxquen cultura, pacten en el diable...i deixen a catalans de be sense medicaments, sense hospitals i moltes coses mes. Això si lo important és que si parles castellà eres anticatalà encara que Espanya i els seus polítics hagen subvencionat la farsa i creat analfabets que tiren bromera per la boca
No es molt sabut, ni en França ni en Espanya o Catalunya... Pero català ES occità, la seva historia es un tabu. Es un repoblacio pels gents de lingua occitana desde el segle IX. Hi a mes differencies dintre l'occità (limosi, provençal, languedocià...) qu'entre el languadocià i el català. Pero es un tabu...